8. La lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Té un diàmetre de 3 475 km i orbita a una distància mitjana de 384 400 km del nostre planeta. La massa de la Lluna és molt menor que la terrestre i per això l'acceleració de la gravetat a la superfície és aproximadament 1/6 de la de la Terra. La superfície és plena de cràters i posseïx una atmosfera molt tènue, pràcticament insignificant, formada per àtoms d'heli, d'argó i ions de sodi i potassi. No té atmosfera ni aigua, per això la seva superfície no es deteriora amb el temps, si no és per l'impacte ocasional d'algun meteorit, es considera fosilitzada.

La Lluna reflecteix la llum del sol i, vista des de la Terra, és l'objecte més brillant després del Sol, de manera diferent segons el lloc on es trobi. Gira al voltant de la Terra i sobre el seu eix en el mateix temps: 27 dies, 7 hores i 43 minuts. Això fa que ens presenti sempre la mateixa cara.

Les Fases de la Lluna

Com que la Lluna gira a l'entorn de la Terra, la llum del Sol li arriba desde posicions diferents, que es repeteixen en cada volta. Quan il.lumina tota la cara que veiem s'anomena lluna plena. Quan no la veiem és la lluna nova. Entre aquestes dues fases només es veu un bocí, un quart, que va creixent o minvant.

Les primeres civilitzacions ja mesuraven el temps comptant les fases de la Lluna. Una setmana és el que dura cada fase, i un mes s'aproxima a la durada de tot el cicle.

Eclipsi Lunar

Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra. Això només passa quan la Lluna pot rebre la llum del Sol, en una posició en que el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats o a punt de fer-ho. Dit d'una altra manera l'eclipsi de Lluna apareix quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, és a dir, quan la Lluna entra en la zona d'ombra de la Terra. Això només pot ser en lluna plena.

Eclipsi Solar 

Consisteix en l'enfosquiment total o parcial del Sol que s'observa des d'un planeta pel pas d'un satèl·lit, com per exemple el pas de la Lluna entre el Sol i la Terra. Un eclipsi de Sol només és visible en una estreta franja de la superfície de la Terra. Quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra, projecta ombra en una determinada part de la superfície terrestre, i un determinat punt de la Terra pot estar immers en el con d'ombra o en el con de penombra.

Aquells que es trobin en la zona en la qual es projecta el con d'ombra veuran el disc de la Lluna superposar-se íntegrament al del Sol, i en aquest cas es tindrà un eclipsi solar total. Qui es trobin en una zona interceptada pel con de penombra, veuran el disc de la Lluna superposar-se només en part al del Sol, i es té un eclipsi solar parcial. Es dóna també un tercer cas, quan la Lluna nova es troba en el node a una distància major pel que fa a la mitjana, llavors el seu diàmetre aparent és més petit que l'habitual i el seu disc no arriba a a cobrir exactament el del Sol. En aquestes circumstàncies, sobre una certa franja de la Terra incideix no el con d'ombra sinó la seva prolongació, i es té un eclipsi solar anular, doncs al voltant del disc lunar resta visible un anell lluminós.

Segons es produeixi una d'aquestes situacions es parla de zones de totalitat, de parcialidad o de anularitat, fent referència amb això al tipus d'eclipsi que es pot observar des de qualsevol punt de la superfície terrestre. A causa del moviment de la Lluna al voltant de la Terra i del moviment de la Terra al voltant d'ella mateixa, l'ombra de la Lluna sobre la superfície terrestre es mou a uns 15 km/s. La fase de totalitat per a un determinat punt geogràfic no supera per tant els vuit minuts. Aquesta zona pot tenir amplària i longitud màxima de 200 i 15.000 km respectivament.

El primer viatge a la terra

Fa una mica més de 40 anys que els EUA van passar al davant de la Unió Soviètica en l'anomenada "carrera de l'espai". I no per qüestions científiques, sinó per estratègia militar. El 20 de juliol del 1969 els EUA van clavar la bandera de les barres i estrelles a la superfície de la Lluna, una bandera que simbolitzava el pes de la seva força militar respecte a l'ales-hores Unió Soviètica.

L'home encarregat de dur a terme aquesta honorable acció va ser Neil Armstrong, pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i Aviador Naval dels Estats Units.

Mai més des de llavors la NASA, l'agència espacial nord-americana, ha tornat a disposar de tanta dotació pressupostària com en aquella operació. De fet, els viatges a la Lluna es van deixar de fer davant la perplexitat de la comunitat científica, que veia frustrats els seus projectes d'investigació.

Enlairament de la nau nord-americana Apol·lo 11