7.La terra

La terra és el nostre planeta i fins ara l'únic que es troba habitat dels que coneixem. Es tracta del tercer planeta del sistema solar (Ordenats de més proximitat al Sol a menys) situat en un espai amb unes condicions idíl·liques i úniques, l'ecosfera.  Un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida.

És el més gran dels planetes rocosos. Això fa que pugui retenir sobre la superfície una capa de gasos, l'atmosfera, que dispersa la llum i absorbeix calor. De dia evita que la Terra s'escalfi massa i, de nit, que es refredi.

Set de cada deu parts de la superfície terrestre són cobertes d'aigua. Els mars i oceans també ajuden a regular la temperatura. A més, l'aigua que s'evapora forma núvols i cau en forma de pluja o neu, formant rius i llacs.

Als pols, que reben poca energia solar, l'aigua es gela i forma els casquets polars. El del sud és més gran i concentra la major reserva d'aigua dolça del planeta.

L'escorça de la Terra està formada per plaques que suren sobre el mantell, una capa de materials calents i pastosos que, de vegades, surten per una esquerda formant volcans.

Les forces internes tenen efectes a l'exterior. Quan els moviments són ràpids, originen terratrèmols. Si són lents, originen plegaments, com els que han creat les muntanyes.

El ràpid moviment rotatori i el nucli metàl·lic generen un camp magnètic que, amb l'atmosfera, ens protegeix de les radiacions nocives del Sol i les altres estrelles.

Formació de la Terra 


La Terra es va formar fa uns 4.650 milions d'anys, juntament amb tot el Sistema Solar. Encara que les pedres més antigues de la Terra no tenen més de 4.000 milions d'anys, els meteorits, que es corresponen geològicament amb el nucli de la Terra, daten d'uns 4.500 milions d'anys. La cristal·lització del nucli i dels cossos precursors dels meteorits, es van donar uns 150 milions d'anys després de formar la Terra i el sistema solar.

Després de condensar-se a partir de la pols còsmica i del gas mitjançant l'atracció gravitacional, la Terra era gairebé homogènia i bastant freda. Però la continuada contracció de materials i la radioactivitat d'alguns dels elements més pesats va fer que s'escalfés. 

Després, va començar a fondre's sota la influència de la gravetat, produint la diferenciació entre l'escorça, el mantell i el nucli, amb els silicats més lleugers movent-se cap amunt per formar l'escorça i el mantell i els elements més pesats, sobretot el ferro i el níquel, caient cap al centre de la Terra per formar el nucli. 


Alhora, l'erupció dels nombrosos volcans, va provocar la sortida de vapors i gasos volàtils i lleugers. Alguns eren atrapats per la gravetat de la Terra i van formar l'atmosfera primitiva, mentre que el vapor d'aigua condensat va formar els primers oceans.

Magnetisme de la Terra

El magnetisme terrestre significa que la Terra es comporta com un enorme imant. El físic anglès William Gilbert va ser el primer que ho va assenyalar, encara que els efectes de la polaritat s'havien utilitzat molt abans en les brúixoles primitives.

La Terra està envoltada per un potent camp magnètic, com si el planeta tingués un enorme imant en el seu interior i el pol sud estigués prop del pol nord geogràfic i viceversa. Per paral·lelisme amb els pols geogràfics, els pols magnètics terrestres reben el nom de pol nord magnètic i pol sud magnètic, encara que la seva magnetisme real sigui oposat al que indiquen els seus noms.

El pol nord magnètic se situa avui prop de la costa oest de l'illa Bathurst als Territoris del Nord-oest al Canadà. El pol sud magnètic està en l'extrem del continent antàrtic a Terra Adèlia.

Les posicions dels pols magnètics no són constants i mostren notables canvis d'un any a un altre. Les variacions en el camp magnètic de la Terra inclouen el canvi en la direcció del camp provocat pel desplaçament dels pols. Aquesta és una variació periòdica que es repeteix cada 960 anys. També hi ha una variació anual més petita.

Les estacions de l'any

L'òrbita de la Terra és el·líptica: hi ha moments en què es troba més a prop del Sol i d'altres en què n'està més allunyada. A més, l'eix de rotació està una mica inclinat respecte al pla de l'òrbita.

Al cap de l'any sembla que el Sol puja i baixa. El camí aparent que fa el Sol s'anomena eclíptica, i passa sobre l'equador a l'inici de la primavera i de la tardor. Aquests punts són els equinoccis i coincideixen amb els períodes en què el dia i la nit duren igual.

Els punts de l'eclíptica més allunyats de l'equador s'anomenen solsticis, i corresponen als dies en que comencen l'hivern i l'estiu.

Prop dels solsticis, els raigs solars cauen més verticals sobre un dels dos hemisferis i l'escalfen més. És l'estiu. Mentrestant, l'altre hemisferi rep els raigs més inclinats, han de travessar més boci d'atmosfera i es refreden abans d'arribar a terra. És l'hivern.

Contaminació atmosfèrica

Els astronautes tornen dels seus viatges amb una nova mentalitat que els fa sentir més respecte per la Terra i entendre millor la necessitat de cuidar-la.

Des de l'espai no es veuen les fronteres i, molt menys, els interessos econòmics, però sí alguns dels seus devastadors efectes, com la contaminació de l'atmosfera.

El 85% de l'aire és a la zona propera a la Terra, la troposfera, una finíssima capa de només 15 Km. Les capes més elevades de l'atmosfera tenen poc aire, però ens protegeixen dels raigs ultraviolats (capa d'ozó) i dels meteorits (ionosfera).

Els gasos que hem abocat a l'atmosfera l'han deixat en un estat lamentable. Les fotos que van fer els primers astronautes són molt més clares que les actuals, tot i que ara tenim aparells més sofisticats. Els humans som capaços de destruir en poc temps el que a la natura li ha costat milers d'anys crear.

A més a més, la contaminació no només afecta al medi ambient, sinó que, de retruc, també ens afecta a nosaltres. Té efectes negatius sobre el nostre cervell, això s'explica en el següent vídeo:

Dades bàsiques	La Terra	Ordre (del Sistema Solar)
Radi equatorial	6.378 Km	5è
Distància al Sol	149.600.000 Km	3r
Dia: Període de rotació	23,93 hores	5è
Any: Període de translació	365,256 dies	3r
Temperatura mitjana superficial	15ºC	7è
Gravetat superficial a l’equador	9,78 m/s2	5è